Observatori Astronòmic del Montsec

L'Observatori Astronòmic del Montsec (OAM) neix en el si del projecte Montsec Sostenible. Aquest és un projecte global pel desenvolupament sostenible de la Serra del Montsec, espai natural situat al nord-oest de Catalunya (Espanya).

L'emplaçament de l'observatori, a 1570 m d'altitud i en el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga, és un dels millors llocs de Catalunya per construir-hi un observatori astronòmic, segons un estudi astronòmic i meteorològic realitzat per la Universitat de Barcelona. Gaudeix d'un cel nocturn sense presència de contaminació lumínica i d'excel·lents condicions meteorològiques. El projecte Montsec Sostenible també preveu la construcció del Centre d'Observació de l'Univers (COU), en una zona pròxima al poble d'Àger. L'objectiu del COU és generar un espai on interactuin els tres vessants del projecte: recerca, educació i divulgació. Ambdues instal·lacions, OAM i COU, conformen el Parc Astronòmic del Montsec (PAM).

El PAM està dirigit pel Consorci del Montsec, organització pública formada pel Govern de la Generalitat de Catalunya i diverses organitzacions locals. Els aspectes tècnics del projecte són supervisats per membres del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona (UB), l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), el Departament de Física Aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Fundació Joan Oró (FJO). El comitè de seguiment del projecte està format per David Fernández (UB/Consorci del Montsec), Jordi Isern (IEEC/CSIC), Xavier Palau (FJO), Jordi Torra (UB/IEEC) i Ramon Giribet (Consorci del Montsec).

L'IEEC, doncs, participa activament en les diferents fases del projecte i, en el cas de l'OAM, treballa en el disseny, la construcció i la configuració, per tal de garantir el seu funcionament telemàtic, la qual representa la seva característica principal. Un cop entri en funcionament, lIEEC també participarà en la seva explotació científica.

La construcció de l'observatori es realitzarà en diferents fases. En una primera fase, sha construït ledifici, que disposa una cúpula automatitzada de 6.15 metres de la marca Baader Planetarium, a on sha instal·lat un telescopi de 0.8 metres de diàmetre, amb una configuració òptica del tipus Ritchey-Chretien i fabricat per l'empresa especialitzada Optical Mechanics, Inc. Es tracta dun telescopi totalment automatitzat, el primer daquestes característiques i dimensions a tot Catalunya, capaç de realitzar operacions de forma robotitzada o per control remot. D'aquesta manera, el telescopi no només pot ser controlat des del mateix observatori, amb o sense la intervenció humana, sinó que també es pot controlar des del COU, des dels centres de recerca i els departaments universitaris catalans o des dels centres situats a qualsevol altre punt del món. El telescopi serà utilitzat en treballs de recerca pels astrònoms de les institucions involucrades en el projecte, però també es preveu reservar un percentatge del temps d'observació per la comunitat astronòmica espanyola.

Cal destacar que l'OAM disposa d'una connexió internet d'alta velocitat (10 Mbps), mitjançant un radioenllaç dedicat que el connecta amb l'Anella Científica (xarxa de fibra òptica que intercomunica els diferents centres universitaris i de recerca de Catalunya). D'aquesta manera es resol la connexió de l'observatori amb el món. A més, sha instal·lat linstrumental necessari per garantir un funcionament totalment robòtic de tot lobservatori. En són alguns exemples:

• Una xarxa dordinadors amb el programari pel control automàtic de tots els instruments i la gestió del funcionament robòtic.
• Una antena GPS.
• Dues estacions meteorològiques, una de les quals forma part de la Xarxa Agrometeorològica de Catalunya del Servei de Meteorologia de Catalunya.
• Un dispositiu per mesurar la probabilitat de caiguda de llamps.
• I un sistema de subministrament elèctric que combina lenergia generada per un grup electrogen i lús de bateries pel seu emmagatzematge.

Finalment, lobservatori compte amb una roda de filtres amb un joc de filtres fotomètrics Johnson-Cousins i amb una càmera CCD de la marca Finger Lakes Instrumentation, amb un xip de 2048x2048 píxels, per a la presa dimatges.

Alguns dels programes d'observació que es duran a terme són:

• Cerca de planetes extrasolars per trànsit.
• Objectes del sistema solar.
• Estrelles variables.
• Estrelles de tipus solar, cicles dactivitat.
• Últims estadis devolució estelar.
• Fenòmens transitoris.
• Noves i Supernoves.
• Objectes compactes que acreten matèria.
• Contrapartides òptiques de fonts eruptives gamma (GRB).
• Nuclis actius de galàxies (AGN).

La instal·lació del telescopi de 0.8 metres a l'observatori es va realitzar a principis del mes de març del 2004.

En una segona fase, el projecte considera la instal·lació d'un telescopi d'entre 1.5 i 2 metres de diàmetre destinat a la recerca científica.

Si desitgeu més informació sobre l'OAM consulteu la pàgina web de lobservatori a la següent adreça web:

http://www.montsec.info